Les famílies empresàries es caracteritzen per trets tan propis, específics i diferencials que fan impossible de dir: “un cop vista una, vistes totes”.

Res més lluny de la realitat perquè, en l’àmbit de les famílies empresàries, de realitats n’hi ha tantes com de famílies i d’empreses. I el que és conèixer en profunditat, podríem dir que un cop has conegut una família empresària, n’has conegut UNA i només UNA.

Tampoc seria cert, però, afirmar que no hi ha trets comuns entre elles, perquè sí que n’hi ha –i força-. Són les que a Transmmission li permet identificar l’expertesa. En totes elles es barregen valors emocionals clau com l’estimació, el reconeixement o el sentiment de pertinença; i valors materials com el patrimoni, la successió i la pròpia empresa com a estructura productiva, entre molts d’altres. El que succeeix és que, al sí de cada grup familiar, aquestes constants es conjuguen de formes molt diverses, establint i instaurant dinàmiques que condueixen a models organitzatius, relacionals i emocionals també molt diferents.

Els elements que es combinen en l’àmbit de la família empresària són d’ordre tan divers que precisen sistemes d’avaluació específics i especialitzats. Les famílies empresàries, solen caracteritzar-se per l’autoavaluació constant i corren el risc de perdre perspectiva global entrant en fases de risc innecessari. 

Moltes famílies empresàries intueixen alertes, albiren oportunitats, es pregunten si el model que estan seguint és l’òptim… però fer-se moltes preguntes sense saber de quina manera s’ha de buscar la resposta condueix a un bucle del que es fa difícil sortir. 

La família empresària necessita ordre i mètode per poder analitzar les seves pròpies circumstàncies i traçar, amb fermesa, el full de ruta vital/empresarial.